No hi ha neu?

Las sis errades o l'assasí del fregall

La setmana va estar plena de dubtes. La climatologia no era gaire bona i el refugi de Cortalets estava tancat. Això ens deixava 3 alternatives: dormir al refugi obert (si no estava ocupat), dormir al refugi de Marialles (pagant) o dormir en tenda de campanya. Després de molts estira i arronsa i de moltes baixes d'última hora, "un puñado de valientes"(valientes gilipollas) vam decidir anar a l'aventura i uns altres amb més seny(i més nets i pulits) van decidir-se per la dutxa i el llit calentet. A més per complicar l'ecuació uns sortiriem divendres a la tarda i la resta la matinada de disabte (errada nº 1)

El divendres després de dinar el Jac, el Marçal, la Nùria, el Dani i el mendalerenda sortiem de ZF cap a l’area de servei de Montseny, on haviem quedat amb el Marcelo. Com que anavem sobrats de temps vam aprofitar per donar la volta a Collserola per evitar la congestió de la Ronda Litoral (errada nº 2). D'allà vam tirar cap a Girona per comprar jalar al Mercadona i equipament al Decathlon(errada nº 3). Quan de temps cal per que et venguin una navalla normal i corrent? Com no podia ser d’una altra forma a la sortida de Girona vam trobar retenció,...Ens ho vam pendre amb paciència i vam aprofitar per fer fotografiar a “Los pájaros”.Ja es feia de nit quan tornavem a l’autopista i com que anavem cada vegada més sobrats de temps vam parar a comprar tabac a una benzinera (errada nº4), però el Jac i la Núria, com que anaven al primer cotxe, no es van adonar i van continuar camí. A la benzinera, amb això de la puta llei antifumadors no hi havia tabac i vam haver d’anar a buscar una area de servei amb estanc.

Una vegada a l'area de servei, i com que cada cop anavem millor de temps, vam decidir fer unes birres(errada nº5) i vam quedar amb el Jac que ens trobariem a l’area de service Village Catalan. Quan vàrem arribar allà només hi vam trobar una benzinera i un munt de camions. Ni rastre d’un area de servei. Així que vam pensar que probablement estiguesin a la següent area i vam decidir anar tirant(errada nº 6). Doncs es veu que la punyetera area de servei es troba a l’altre banda de l’autopista i s’ha d’accedir en cotxe per un pont. Torna a trucar i torna a buscar un altre punt de reunió. Finalment després d'una hora de vodevil automovilístic digne de l'escuderia Mclaren vam poder continuar camí tots tres cotxes junts.

Vam pasar Perpignan, Prades, Taurinya i finalment vam pendre la pista forestal que arriba al refugi de Cortalets. La temperatura era de 7ºC. La pista estava plena de rétols on es podia llegir: Interdit circuler a la nuit. I com no podia ser d’altre manera vàrem passar de tot davant de la mirada entre divertida i al.lucinada d'uns campistes que si que feien cas de les indicacions. Després de 20km de mastegar pols i de batre el record mondial d'allargar un viatge inutilment, per fí varem arribar. La temperatura era de 3ºC. Per sort el refugi lliure estava buit i disposava de llar de foc, gas i aigua corrent. Llàstima que las canonades devien estar congelades i vam haver de tirar de l’aigua que portavem. A més no vam poder avisar als altres perque portesin més aigua perque els móbils que tenien bateria no tenien cobertura i els que tenien bateria no tenien cobertura. Tanta merda de tribandes, ese-eme-eses, eme-eme-eses, i "pollas en vinagre" i al final resulta que quan ho necesites de veritat el móbil només serveix per fer bonic.Equipats amb llanternes frontals, rotllo "The Blair Witch Project", vam sortir a buscar llenya, tarea gens fàcil en un bosc a plena nit i amb aquell fred. Tant concentrats estavem mirant el terra que em vaig donar el susto de la meva vida quan vaig topar de front amb unes creus de fusta que van resultar ser un estenedors de roba. Molt graciós el paio al que s'el va acudir la idea. M'agradaria trobar-me'l per donar-li las gràcies en morse amb copets dels seus ulls contra els meus punys.

Com que no trobàvem res més que pinyes i branquetes el Marçal i jo vam tirar dels nostres coneixements innats d'arts marcials baturres i vam trencar a cops de peu las branques d'uns troncs que algú havia tallat. Al final vam aconseguir una bona provisió de llenya per tota la nit. A las tantes, ben escalfadets, ben fumats i ben dinats vam anar a dormir, que ja tocava.En plena nit, el Jac(suposo que afectat per la meva broma de l'assasí del fregall que matava amb sàdica lentitut a las seves víctimes fregant-les amb Scotch-Brite) ens va despertar a tots perque deia que havia sentit algú al pis de baix. I com expliquen a las pelis de terror que s’ha de fer en aquests casos, es va vestir i va baixar a investigar. Quina desil.lusió, ni rastre de l'assasí del fregall! La resta de la nit, potser afectat pel que havia sentit el Jac, jo vaig patir malsons en els que ens entraven primer uns nens gitanos que muntaven gresca i després una colla de paletes empenyats en col.locar pladur a las parets del refugi(?). No sé que m'agobiava més al somni, si tenir intrusos o ficar-me en obres. Juro que no tono a sopar tortellinis precuinats en ma puta vida.
_